Con ánimo de aprender

Este quiere ser un espacio para la expresión, para la comunicación, para el aprendizaje, para el ser. ¿Quieres viajar conmigo?
Deja tus comentarios, son imprescindibles.




22 de julio de 2016

Ple historic a Terrassa per una gestió directa de l'aigua de tota la ciutadania

Aquesta és una semana en que a Terrassa estem donant passes endavant quant a l'empoderament de la ciutadania envers a serveis públics relacionats amb el dret humà a l'accés a l'aigua.

Sense aigua no hi ha vida. Sense un control i una gestió directa d'aquest bé comú, imprescindible, no hi ha sobirania sobre la pròpia vida. 

Estic contenta perquè les hores emprades comencen a donar fruit. Hem explicat moltes vegades i ho haurem de continuar fent, els perquès de la imperiosa necessitat d'una gestió directa amb participació de la ciutadania. Independentment dels estudis, que estan acabant per donar-nos la raó, i als que tant apel.len algunes forces, hi ha una raó de pès: l'empresa privada anteposa l'interès crematístic al bé comú i això és així i ningú ho pot discutir.

Ara cal que aquest servei de titularitat pública sigui gestionat de forma exemplar pel sector públic, i per tal que això pugui ser una realitat cal que entre totes construim mecanismes efectius de control, que evitin les praxis corruptes, i mecanismes en que la participació de la gestió per part de la ciutadania sigui un fet. 

Recordem que tota la ciutadania som usuaris i receptors obligats per necessitat vital d'aquest servei, que a més està reconegut com a dret humà. 

Quan parlem d'aigua no valen els arguments en defensa del mercat i de la suposada major eficiència de les empreses privades. Primer perquè no hi ha competència possible en el que és un monopoli natural, més enllà del moment de la licitació i del concurs. Segon, perquè el sobrecost que suposa haver de repartir dividends és absurd : la ciutadania no té perquè pagar a cap accionista d'una empresa privada per un servei bàsic d'obligat acompliment i de necessitat perentòria. I tercer, perquè tot i que el control sempre és públic, quan la privada gestiona, no hi ha qui sigui capaç d'accedir a totes les dades i l'opacitat es torna negra tempesta.

Ahir al Ple es van dir moltes coses. Em va encantar escoltar als grups d'esquerres units per l'aigua sense fisures: TEC-ERC-MES-la CUP i el PSC. Una tarda històrica per la qual ens hem de felicitar, perquè l'aigua és de totes i ha d'estar en les nostres mans. Llàstima que a alguns encara els manquen dades...









I bé també, escoltar que darrera de cada polític hi ha una ideologia. Quanta por a la paraula ideologia? Què és sinó la política? Fem política perquè tenim unes idees de com organitzar-nos com a societat de la millor forma possible, tot i que algunes forces actuen com a lobbies de cert interessos privats, i fan veure que ells no en tenen d'ideologia. També fan política només que defensen a una part minoritària.

Defenestrar el sector públic obeeix a l'ideologia neolliberal, que defensa els interessos d'uns pocs. Em pregunto com algú que es posa a fer política des de dins de l'Adminitració i que diu defensar als ciutadans, pot desconfiar tant de la gestió pública. Si bé hi ha coses a millorar sempre, el que no és de rebut "ciudadano J." és demanar gestió privada perquè no confia en els polítics socialistes. Què hi fa donçs en política? Posi's les piles per tal que la gestió directa sigui realment una gestió impecable. Miri cap al futur, home! Com podrà explicar als seus votants el sobrecost que paguem en la gestió privada de l'aigua? No em vingui amb milongues, que potser hauré de donar la raó a certes afirmacions o veus que van sonar ahir durant el Ple i que tan el van ofendre...

Quant al PP, quasi rés a dir, si més no, sé el què representen i defensen la privada, encara que en temes d'aigua hauríen de deixar-se, ara sí, d'ideologies, perquè els estudis econòmics sempre avalen , a mig i llarg terme,  la gestió pública directa. Els números són sempre els números. I tan se val l'empresa privada que ho gestioni, aquesta no és la qüestió.

Tant TEC, com ERC , la CUP i el PSC van argumentar en favor de les tesi de la Taula de l'aigua i ho van fer prou bé, en unes exposicions plenes de contingut i que em fan tenir confiança en que per fi estem assentant les bases del que pot arribar a ser una forma de gestionar innovadora i capaç de tirar endavant amb els criteris del bé comú, de l'economia del bé comú. Ens queda molta feina per endavant.

Fer juntes les coses i en aquesta direcció de democràcia real i participativa, ens permetrà anar més enllà del què és merament econòmic, perquè tindrem en compte el medi ambient, les generacions futures, una utilització sostenible del bé aigua, de forma que la dignitat de la vida sigui una realitat ara i demà.

Entre tots i totes ho farem possible, deixem-nos de gaites i podrem finalment fer un brindis amb cava!!!







No hay comentarios:

Publicar un comentario

Tu opinión me interesa.