La Taula de l'Aigua de Terrassa va organitzar el primer debat públic sobre el model de gestió de l'aigua que volem per a Terrassa.
A l'acte van participar representants de totes les forces polítiques que es presenten a les eleccions municipals: CIU, Terrassa en Comú-TeC, Ciutadans, la CUP, ERC,PP i PSC.
El debat va estar moderat per la Maria Josep Ball, tècnica agroalimentària, membre de Som lo que sembrem-aprofito aquí per convidar-vos a visitar el web d'aquesta organització compromesa amb el medi i els ciutadans, perquè és segur que podem aprendre moltes coses interessants-.
En Ramón Clariana, en qualitat de membre de la Taula de l'Aigua, va fer una breu presentació de l'acte, explicant les motivacions que van generar la creació de la Taula. A finals del proper 2016 acaba la concessió que Mina d'Aigües de Terrassa, S.A. té amb l'Ajuntament i aquest és un moment clau per debatre sobre el model de Gestió que els ciutadans volem. La Taula de l'Aigua aposta per la Municipalització d'aquest servei, donades les especificitats que l'aigua té en si mateixa, com a bé imprescindible per a la vida i dret reconegut per les Nacions Unides.
La idea de convocar al debat a totes les forces polítiques era que tots els alcaldables o els seus representants es pronunciessin públicament sobre el model de gestió que defensen per a Terrassa.
El debat es va estructurar en base a tres preguntes que es van formular i que van respondre tots i cadascun dels convidats, amb uns tempos limitats i a continuació es va obrir un torn obert de preguntes que es van formular des del nombrós públic assistent. L'ordre de quin representant iniciava la ronda de respostes es va decidir de forma aleatòria per tal de garantir l'equitat.
Les preguntes per arrencar el debat van ser:
1) Defineixi en 3 punts el que el seu partit entén com a servei d'aigua a la ciutat de Terrassa.
2)Són admisibles els talls d'aigua? Creu que es vulnera un dret, el de l'accés universal a l'aigua?
3)El seu partit és partidari de la municipalització de l'aigua a partir del 2016? Si us plau contesti Sí o No i Perquè.
Les respostes a la primera pregunta foren més o menys generalistes i els candidats van aprofitar per dir què en pensen. Tots van estar d'acord que els treballadors de l'empresa concessionària actual han d'estar protegits amb independència del model que sigui escollit. Ara veurem més del què van dir.
En la segona tots van coincidir en que els talls no es poden permetre. Alfredo Vega, en representació del PSC, va dir que els talls es poden evitar amb qualsevol model de gestió. Xavi Matilla , de TeC, va expressar que la gestió directa dóna més garanties i és el millor per evitar els talls. Javier González, de C's, va dir que ells defensen la gent. Miquel Sàmper, de CIU, va expressar que l'aigua és un dret, perquè sense aigua no hi ha vida i que en això l'administració ha de donar resposta. Bernat Chueca, de la CUP, va afirmar que s'ha d'acabar amb la pobresa energètica, s'ha de lluitar per una fiscalitat progressiva i en definitiva el plantejament ha de ser un canvi de model del sistema en general. Isaac Albert, d'ERC/MES, va dir que l'aigua és un dret, i que si els talls els acaba pagant l'Ajuntament, aquest és qui hauria de gestionar el bé. Gabriel Turmo, del PP, afirmà que el servei ha d'estar garantit per a tothom.
Quant a la tercera pregunta:
La CUP és partidària de municipalitzar perquè aposten per la sobirania energètica, de la qual l'aigua i la gestió integral de la mateixa és un pilar fonamental, creuen que l'aigua no és un bé mercantilitzable i que no es pot parlar en termes de beneficis.
A ERC/MES també defensen la municipalització , aposten per la sobirania energètica i van fer èmfasi sobre la necessitat de mirar el llarg plaç i explicar bé als ciutadans que les transicions tenen uns efectes a curt plaç que potser no agradin a tothom i que els beneficis són a mig i llarg terme. Donat que la gestió integral de l'aigua abarca l'abastament, el sanejament, clavegueram, depuradores, el debat comença avui i s'ha de continuar en un futur.
El PP no està a favor de la municipalització clarament i rotunda. Turmo va afirmar que si el servei ja funciona que no cal canviar el model i dubta que municipalitzant es millori el servei i els preus es mantinguin. També emfasitzà que hi ha unes quantes empreses públiques de les quals la gestió s'ha demostrat ineficient.
El PSC no es defineix clarament. Afirmen que s'ha de fer un estudi, que l'important és el control públic i ciutadà, en clara defensa encoberta de la gestió mixta...
I ho sento però aquí he de dir la meva i fer una pregunta directa: Senyor Vega, de veritat hi creu en la transparència i el control ciutadà del que tant en va parlar ahir? Va afirmar públicament que s'havia de fer un estudi i compartir-lo per a poder decidir.
La responsabilitat del servei d'abastament d'aigües recau en els municipis per Llei. I la transparència ha de ser total. La ciutadania ha de saber que en aquests mesos l'Ajuntament ha encarregat una auditoria, per a conèixer l'estat de les infraestructures de la xarxa i altres bens reversibles, de cara a la fi de la concessió. La Taula de l'Aigua, a través de l'OCM-Observatori Ciutadà Municipal, ha demanat les dades d'interès per a que la ciutadania tingui instruments de coneixement i la resposta ha estat, per part de l'Ajuntament, que no poden mostrar més que una petita part per no perjudicar els interessos de l'empresa privada que gestiona el servei, Mina de Terrassa,S.A.
Aleshores, com hem de tenir criteri els ciutadans? D'això a casa meva se'n diu opacitat. I això és el que passa quan la gestió és cedida a una empresa privada i se li'n diu gestió mixta amb control públic. I és que tota la informació, per la naturalesa de les lleis del mercat no pot ser exigida i per tant el control públic deixa de ser real.
Terrassa en Comú aposta clarament per la municipalització per a garantir un bon servei i gestió integral del cicle de l'aigua. Creuen que amb l'aigua no s'ha de fer negoci.
Ciutadans no es va definir clarament. Tornaren a parlar de que defensaran allò que sigui millor per a Terrassa i que ells no estan en contra de que una empresa tingui beneficis.
CIU va dir que no estan en contra de la municipalització. Samper va explicar que en cas de municipalització la gestió podria estalviar-se els beneficis, i també els impostos indirectes, ja que un ajuntament no ha de pagar, tot i això, afirmà que s'han de mirar les dades tècniques i actuar amb responsabilitat.
La sala d'actes del Centre Cívic Francesc Macià estava plena, el que ens mostra l'interès tan gran que genera el futur de l'aigua a la nostra ciutat. No es tracta tant de censurar el passat, del que hi ha moltes coses a millorar, evidentment, sinó de focalitzar-nos en el futur. L'empresa Mina va nèixer, sense ànim de lucre i amb una clara vocació de servei d'abastament als industrials de la ciutat i de pas a la ciutadania. I això va suposar un avenç i s'ha de reconèixer. Al llarg d'aquests 75 anys de concessió les inversions inicials i les posteriors s'han pogut amortitzar amb excreix. Remarcar que l'empresa pel voltants dels anys 70 va a passar a tenir la forma jurídica de Societat Anònima, amb la qual cosa el lucre ja sí era una fita important per a l'empresa. Caldria saber, executant el dret a la transparència del servei, com s'han anat pactant els marges de benefici i en base a quins acords.
El que podem afirmar és que més enllà d'ideologies, que n'hi ha i és bó que així sigui, l'aigua és un bé comú, imprescindible per a la vida i no podem arriscar-nos a deixar la gestió en mans de qui té com a objectiu el lucre. Més tenint en compte que essent un monopoli natural, les lleis de mercat no garanteixen l'optimització del servei.
Per tant la Taula de l'Aigua, com ja deia al principi, defensa la municipalització i el control ciutadà real i continuu, per tal d'evitar errors que també cometen les empreses públiques.
"Al andar se hace camino..." que deia el poeta. I això és el que hem de fer entre la ciutadania i la seva representació a les institucions, fer camí cap a la municipalització, que garanteixi l'accés universal a un aigua de qualitat, amb una gestió integral respectuosa amb el medi ambient i que tingui en compte les futures generacions.
Senyores i senyors, l'aigua no ha de ser un negoci. És un bé de tots, responsabilitat de tots.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Tu opinión me interesa.